Resumim el  judici d’impugnació per part d'ACAD de la constitució de la Mesa Negociadora del 1r. Conveni laboral autonòmic.

El dimecres 15 de setembre hem celebrat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Social, el judici d’impugnació per part nostra de la constitució de la Mesa Negociadora del 1r. Conveni laboral autonòmic per al sector de residències i centres de dia (GerCat).
 
En el procediment hi érem nosaltres com a demandants i la resta de patronals i sindicats que varen negociar el conveni: ACRA – La Unió – Consorci CAPS – Upimir – La Confederació – Cesocat – UGT Catalunya i CCOO Catalunya.
 
Hem de dir, en primer lloc, que les patronals UPIMIR, La Confederació i Cesocat van donar el seu suport a la nostra demanda, ja que les nostres peticions les havien estat denunciant en totes les reunions de la Mesa Negociadora, sense que les altres patronals i sindicats negociadors els fessin cap gest d’acceptar les seves manifestacions. Això els ha portat a demanar l’estimació de la nostra demanda. Des d’aquí els hi volem agrair la seva postura i adhesió.
 
Després de més de 5 hores de judici, us resumim les postures de cada part: 

1. La nostra postura sempre ha estat que la impugnació va adreçada SOLAMENT a la CONSTITUCIÓ IL·LEGAL DE LA MESA NEGOCIADORA, per dos motius:
   1. Se’ns va negar la nostra real representativitat (igual que a les tres patronals que ens donen suport), volent que acceptessin un lloc compartit amb ACRA o res.
   2. Incompliment dels articles 7 i 13b del VII conveni laboral marc estatal: la comunicació extemporània a la Comissió Paritària de la voluntat de constituir la mesa negociadora i la no obtenció de l’informe favorable de l’esmentada Comissió Paritària.

Aquests dos motius són els ÚNICS que ens han portat a judicialitzar el conveni català.
 

1. ACRA – La Unió – Consorci CAPS – UGT i CCOO van demanar constantment la desestimació de la nostra demanda, al·legant:
   1. Que no havíem demostrat mai la nostra representativitat, quan cap de les patronals presents ho havia fet ni se’ls havia exigit, ni en el moment de la constitució, ni en cap reunió de la comissió negociadora. Aquesta postura envers ACAD ha de ser considerada, almenys, com discriminatòria.
   2. La nostra manca de legitimació per demandar, malgrat que es va demostrar que ells mateixos ens havien reconegut la legitimitat amb l’oferiment de compartir un lloc a la mesa (totalment insuficient, però vàlid per reconèixer que teníem dret a ser-hi). El mateix havia passat amb UPIMIR i La Confederació/Cesocat, però ells varen acceptar un lloc a la taula per a UPIMIR i un lloc compartit per a La Confederació i Cesocat. De totes maneres, aquestes tres patronals varen defensar en el judici que l’auto-concessió d’11 llocs sobre 15 a favor d’ACRA era completament desproporcionat, producte de no haver mostrat cap patronal la seva real representativitat.
   3. Que l’article 7 del conveni estatal és anticonstitucional i, per tant, no es pot aplicar, doncs, al seu entendre, un conveni marc estatal no pot prohibir l’existència d’un conveni autonòmic. Aquesta qüestió va ser àmpliament debatuda per totes les parts. ACAD va manifestar que no podia entendre que una patronal com ACRA, que ha participat activament en la negociació del VI Conveni laboral marc estatal i no havia posat cap impediment ni havia interposat cap qüestió d’inconstitucionalitat en cap jutjat, ara manifestava que no era aplicable un article del VII conveni d’idèntica redacció.
   4. Aquestes tres patronals varen presentar documentació justificant el nombre d’associats. Davant d’això vàrem al·legar que aquesta justificació estava fora de termini i no s’hauria d’acceptar, ja que l’Estatut dels Treballadors determina que l’únic moment per demostrar la representativitat és justament en la constitució de la mesa negociadora, ni abans ni més tard.

1. El Ministeri Fiscal, després de manifestar el que va creure oportú, va demanar l’ESTIMACIÓ DE LA NOSTRA DEMANDA.

 
Ara estem a l’espera de la Sentència de la Sala Social del TSJ de Catalunya, que esperem ens sigui favorable.
 
Per finalitzar, no volem deixar de repetir, i què quedi constància tants cops com calgui, que la nostra Associació ACAD creu necessari disposar de l’eina d’un Conveni col·lectiu d’àmbit català així com veu imprescindible aplicar millores salarials i en les condicions de treball.

Hem de dir també que el pretès 1r conveni català afecta solament a una minoria de treballadors, en concret als centres concertats i a les empreses de gestió delegada què, a més, facturin més d’un 60% a l’Administració. Així es va manifestar en la contestació de la demanda per part d’Acra. Nosaltres, i la resta de patronals que ens estem oposant, entenem que no hi ha d’haver doble escala salarial (pública-privada) i que l’increment de tarifes s’ha de repercutir a tots els treballadors. Seguirem en converses amb l’Administració per arribar a una solució.